Comparto la poesía que he presentado a los jocs florals de Aspace Badalona. No he ganado pero lo importante es participar 🤣 Espero que os guste y la disfrutéis.
POEMA DEL TEMPS
De sobte, tot és sol, calor i sequera.
De sobte, només són dues estacions: hivern i estiu.
La tardor i la primavera, han deixat d’existir.
De la pluja, no en recordem el seu so.
Els arbres que havien de florir, ja no ho fan.
Els animals que havien d’emigrar, ja no se’n van.
La neu és un record llunyà i els pantans,
deserts, on ressorgeixen vides i moments,
d’un passat, els quals van ser enaiguats,
ara apareixen secs i morts.
Tot passa i tot canvia. Això és un avís: cuidem de la Terra.
De la nostra Terra. Si volem que continuï donant-nos fruits.
Si volem que segueixi donant-nos Temps per a Viure en ella.
la poética
Muy bien Jessi a mi me gusta mucho.
ResponderEliminar¡Gracias! ¿Quién eres?
ResponderEliminar