Este cuento lo escribí para el Concurs de Relats Curts de TMB, no he ganado, pero lo comparto con vosotros. ¡Espero que os guste y lo disfrutéis!
AMOR AL METRO DE BARCELONA
Conte
A la vibrant ciutat de Barcelona, on els carrers són plens de vida i els edificis expliquen històries centenàries, es va desenvolupar una història d'amor inesperada al lloc més comú: el metro. Cada matí, Marta prenia la L2, la lila, per anar a la feina. Era una rutina que havia seguit durant anys, des que es va traslladar a la ciutat. Sempre portava un llibre a la mà, perdent-se a les pàgines mentre el tren serpentejava per sota de la ciutat.
Un dia, mentre llegia l’última novel·la de la seva autora favorita: Eva Urturri, el tren va fer una parada brusca a l'estació de Passeig de Gràcia. En aquell moment, un jove de cabells arrissats i rossos, amb una mirada profunda, va entrar al vagó. Es deia Lluc i, al igual que Marta, agafava el metro cada dia a la mateixa hora, encara que mai s'havien creuat.
Lluc es va asseure davant de Marta, i alguna cosa va cridar la seva atenció. No era només la manera com els seus ulls s'il·luminaven en llegir, sinó també la tranquil·litat que irradiava. Durant diverses setmanes, tots dos van coincidir al mateix vagó, intercanviant mirades furtives i somriures tímides. Hi havia una connexió palpable entre ells, encara que cap dels dos no s'atrevia a fer el primer pas.
Un matí plujós, quan el metro estava més ple del que és habitual, Lluc va aprofitar l'oportunitat per seure al costat de la Marta.
- Què llegeixes? - Va preguntar amb un somriure. La Marta, sorpresa però encantada, li va mostrar la portada del llibre. Així va començar una conversa que fluïa amb naturalitat, com si es coneguessin de tota la vida.
Amb el pas dels dies, les seves trobades al metro es van convertir en el moment més esperat del dia per a tots dos. Parlaven dels seus llibres preferits, dels seus somnis i de la bellesa de Barcelona. L'espurna entre ells es va convertir ràpidament en una intensa flama d'amor.
Un divendres a la tarda, Lluc va decidir convidar la Marta a un sopar en un petit restaurant a prop de la Sagrada Família. Sota els llums tènues de l'establiment, van compartir rialles, mirades i promeses d'un futur plegats.
Des d'aleshores, el metro de Barcelona no va ser només un mitjà de transport per a Marta i Lluc, sinó també l'escenari de la seva història d'amor. Cada cop que passaven per Passeig de Gràcia, recordaven amb afecte aquella primera trobada que va canviar les seves vides per sempre.
Així, al cor d'una de les ciutats més màgiques del món, es van trobar dues ànimes, demostrant que l'amor pot sorgir als llocs més inesperats.
Amb el pas dels anys, Marta i Lluc van continuar viatjant junts en el metro de Barcelona, afegint capítols a la seva història d’amor. El seu amor va créixer i es va enfortir amb cada viatge, cada estació i cada conversa compartida. La ciutat, amb els seus carrers antics i la seva arquitectura moderna, va ser el testimoni d'aquesta relació que es va forjar en els vagons del metro.
Ara, en el centenari del metro de Barcelona, Marta i Lluc han decidit celebrar-ho d'una manera especial. Han planificat un viatge commemoratiu en la mateixa L2, recordant tots els moments preciosos que han viscut junts. En arribar a la parada de Passeig de Gràcia, el lloc on tot va començar, es van aturar per un moment, agafats de la mà, i es van mirar als ulls amb l’amor d’aquell primer dia.
Barcelona, amb la seva màgia i encant, va ser el teló de fons perfecte per a aquesta història d’amor eterna. Va demostrar que, en una ciutat on la història i la modernitat es troben, l'amor pot sorgir en els llocs més inesperats, convertint-se en una llegenda pròpia.
FI
Escrit per Jessica Bao Perez.
El dimecres, 5, de febrer de 2025.
Escrit pel Concurs de Relats Curts de TMB.
A Badalona.
