De teatre amb Fantàstic Ramon
El dia Sant Jordi, el 23 d’abril del 2025, els meus companys i editors de
la revista Connexió Aspace vam anar al Teatre Lliure, a Montjuïc, a Barcelona.
Vam anar a veure una obra titulada Fantàstic Ramon. Ens va motivar molt que
fos una obra en la qual diversos actors i actrius fossin persones amb
discapacitat com, per exemple, Marc Boixaderas, a qui des de fa anys la
redacció de la revista segueix la pista. De fet, el vam anar a veure en els
seus inicis com a monologuista a un centre cívic i li vam fer una entrevista.
Ens va fer molta il·lusió trobar-nos en el teatre amb una part de la
“família” de Aspace, com la Dra. Gimeno, el Dr. Sosa, l’Ángel Aguilar i la
Laura Pedreros. Ells també estaven expectants i emocionants per l’obra que
anàvem a veure, i que després no va deixar indiferent a ningú; al contrari, ens
va deixar realment impactats pel missatge i per com ens incitava a reflexionar
sobre diferents temes, i també per la qualitat interpretativa d’absolutament
tot el repartiment d’actors i actrius que participen.
La història passa en un poble, Santa Aurora de la Pietat, ple de gent
normal que feia coses normals... Fins que una jove parella, la Clara i en
Josep, tenen el seu fill, un nen radicalment diferent: en Ramon. És diferent
perquè, en comptes de ser algú de carn i os, és de tela i cotó. Sense ulls,
nas, ni boca, però dotat d’una espècie d’aura amb poders màgics. I, a través
d’ell, veiem com en un petit poble tan tancat hi afloren els monstres més
íntims, travessat per l’amor, la tendresa, l’humor negre i la maldat. I una
pregunta recorre tota l’obra: sabem com gestionar l’arribada de l’altre, del
diferent, del que surt d’allò que en diem normalitat?
Està bé, però és difícil d’entendre perquè tracta temes com l’abús de
poder, la violència envers una persona indefensa i dèbil, i el descobriment
d’un secret que fa que en Ramon entengui que no és l’únic implicat. És una
comèdia amb tocs sorprenents que conviden a reflexionar sobre l’exclusió, la
dependència, la sobreprotecció i la convivència familiar amb un fill amb
discapacitat.
L’obra reflexiona, d’una banda, sobre el rebuig, l’alteritat i la
possibilitat d’estimar algú que està fet d’una altra pasta; i, de l’altra, vol
impregnar el teixit escènic del coneixement i la perspectiva dels artistes amb
diversitat funcional fins a aconseguir que ja no sigui notícia la inclusió
d’aquestes persones en la creació, producció i exhibició d’espectacles. Això
s’aconsegueix a través de la fusió de fer treballar junts a actors i actrius
amb diversitat funcional amb altres intèrprets sense problemes físics i/o
psíquics.
Crec que és un molt bon resultat i hauria de ser més comú. Evidentment,
recomanem a tots els lectors, si tenen l’oportunitat, que comprin l’entrada i
gaudeixin d’una bona dosi de teatre de qualitat amb Fantàstic Ramon.
Escrit per
Jessica Bao
La redacció
La societat moderna es mira massa el melic
L’acte de “mirar-se el melic” ens porta a
considerar la importància de la introspecció i l’autoconeixement. Malgrat això,
en un món com el d’avui, on la necessitat de suport i solidaritat és cada tan
evident com freturosa, és molt important que aquest exercici personal no es
converteixi en un acte d’egoisme.
Les Organitzacions No Governamentals (ONG) són fonamentals per ajudar a la
resta: donen recursos i suport a qui més ho necessiten. En involucrar-nos en
aquestes iniciatives, no només contribuïm al benestar de la nostra comunitat,
sinó que també ampliem la nostra perspectiva i aprenem a mirar més enllà de
nosaltres mateixos. És a dir, a no “mirar-nos” ni a pensar tant en nosaltres
mateixos. La verdadera satisfacció i creixement personal haurien de ser la
connexió amb la resta i l’impacte positiu que podem tenir en les seves vides.
La introspecció i l’autoconeixement són processos per al desenvolupament
personal. La introspecció consisteix a mirar cap endins i reflexionar sobre les
nostres emocions, pensaments i comportaments. Això ens permet identificar
esquemes a la nostra vida i comprendre millor les nostres reaccions davant
diverses situacions.
L’autoconeixement fa referència a comprendre qui som, les nostres
fortaleses, debilitats, valors i motivacions. Aquests processos ens ajuden a
prendre decisions més raonables, a millorar les nostres relacions
interpersonals i a viure de manera més autèntica. Fomentar aquests dos
processos pot fer una vida més plena i satisfactòria.
En un món en canvi constant, és transcendental reflexionar sobre què podem
fer avui per construir un futur millor. Per començar, cal fomentar l’educació i
conscienciar sobre temes ambientals, socials i tecnològics. A més, cal invertir
en energies renovables, promoure la igualtat d’oportunitats i donar suport a la
innovació. Per acabar, cal involucrar les comunitats a prendre decisions i
crear espais de diàleg on s’escolten diverses opinions. Crec que junts podem
treballar cap a un futur més sostenible i igualitari. Tots i cadascun de
nosaltres tenim un paper important per exercir.
Dues coses per acabar. La primera és que cal recordar com n’és d’important
reconèixer no només els èxits, sinó també allò que s’ha après dels errors. Això
ens ha ensenyat el veritable significat de paraules com perseverança,
col·laboració i adaptabilitat. I la segona és que, en mirar cap al futur,
necessitem comprendre més tant el nostre entorn com nosaltres mateixos. Així
que no hi ha més remei que continuar endavant amb confiança i estar llestos per
enfrontar-nos a nous reptes i oportunitats.
Escrit per
Jessica Bao
La redacció
Un racó
En un racó de l'ànima, secrets i
murmuris, en els quals, tot s’entengui.
En un racó de la nostra intimitat,
l'amistat floreix, dolça i sincera,
com cada any, quan és primavera.
Una espurna de complicitat, un llampec en la mirada;
i el temps es deté, per a ser testimoni de la
nostra amistat renovada.
En un racó de l’ànima: les paraules sobren,
les ànimes s’acaricien, els diàlegs
i els somnis es comparteixen.
En un racó del nostre cor: les rialles
i llàgrimes van més enllà del que
veuen els ulls i volen dir les paraules.
En un racó de la nostra ànima:
els somriures, els records i els moments
viscuts del passat, present i futur formen part
del camí recorregut en comú.
Escrit per
Jessica Bao
Podéis ver toda la revista aquí: Revista Connexió Aspace
No hay comentarios:
Publicar un comentario