Els dies s’escurcen,
deixant pintat el cel de roses,
grocs i taronges
com les fulles del castanyer deixen
la seva catifa
tova i cruixent a terra.
La tardor arriba,
però sembla que cada any triga més,
com si no volgués
venir, com si tu no volguessis separar-te de mi...
Els colors de
tardor comencen a pintar paisatges, roba, gent i carrers.
Carrers, abans
plens i ara buits freds.
Els colors de la
tardor ja són aquí i els arbres mig despullats i tristos,
esperen de nou el
renaixement de la primavera següent.
Els colors de
tardor han arribat i el sol cada dia se’n va més aviat.
El color negre i
fosc de la nit cobreix la ciutat.
Un nou trenc d’alba,
portarà als nostres ulls, colors grocs,
marrons i taronges...
Els colors d’una època trista i apagada,
però amb
paisatges màgics i diferents, com és la tardor.
la poètica
No hay comentarios:
Publicar un comentario