ESCRIT PER LA XERRADA

ACCESSIBILITAT I TECNOLOGIA, DOS EN UN.

Des de petita, sempre he pensat que jo també podria tenir un futur, com qualsevol altre persona. Tenia clar que potser em seria una mica més difícil, però tard o d’hora, ho aconseguiria. Així ha sigut, vaig començar en una escola d’educació especial, com és Aspace, després de disset anys (al final, més que una escola, era ja com casa meva), vaig acabar i va començar una nova etapa al Pont del Dragó, com a estudiant d’arts gràfiques i també com una alumna més, a l’escola d’adults, per intentar treure’m el graduat escolar, més conegut com títol de la ESO. Al Pont igual que a Aspace, tot està adaptat, tot és accessible i tot està preparat i pensat per a persones amb discapacitat o com diuen ara diversitat funcional, personalment, m’ha agrada més la paraula Discapacitat,  total les dues volen dir el mateix, no? A l’escola d’adults Gran sol, on he anat, res estava condicionat per a mi, no està ben adaptada, alguns dels professors mai havien treballat amb una persona d’aquestes característiques, etc. Per sort, les coses canvien i tot avança ràpid, una de les coses del nostre entorn, que penso que més ha avançat i ha innovat, ha sigut la tecnologia. Gràcies a ella, jo puc comunicar-me, treballar, estudiar i des de que tinc Internet, encara millor, ja que puc resoldre qualsevol dubte, reforçar i practicar coses sobre les matèries de classe...  Amb l’ordinador, puc fer quasi tot; des de expressar-me fins a fer un treball de recerca. Algunes persones pensen o diuen que tinc molta sort de fer la feina amb l’ordinador, el que no saben o no se’n adonen que sense aquesta eina o màquina, no ho podria fer, no podria entregar els deures, ni fer els exàmens... Gràcies a aquesta petita o   gran eina, depèn de com es miri, he pogut fer el que feien els altres, en més o menys temps, això no importa. El que importa és que ho he fet. Un altre avenç tecnològic molt important per a mi, ha sigut la cadira de rodes elèctrica. Amb ella puc anar gairebé a tot arreu i això em permet ser més independent. Per acabar, dir que sóc molt feliç d’haver fet aquest pas a la meva vida i estic molt agraïda als meus pares, pel seu suport i estar sempre el meu costat, perquè a part d’acompanyar-me cada dia a l’escola per instal·lar-me el portàtil, ells sempre m’han ensenyat que he lluitar i esforçar-me per allò que vull aconseguir. Dir també que aquesta felicitat és doble, ja que puc dir orgullosa que ja tinc el títol de graduat en educació secundària!

 

Jessica Bao Perez

6-6-12