ACCESSIBILITAT I TECNOLOGIA, DOS EN UN.
Des de petita, sempre he pensat que jo també podria tenir
un futur, com qualsevol altre persona. Tenia clar que potser em seria una mica
més difícil, però tard o d’hora, ho aconseguiria. Així ha sigut, vaig començar
en una escola d’educació especial, com és Aspace, després de disset anys (al
final, més que una escola, era ja com casa meva), vaig acabar i va començar una
nova etapa al Pont del Dragó, com a estudiant d’arts gràfiques i també com una alumna
més, a l’escola d’adults, per intentar treure’m el graduat escolar, més conegut
com títol de la ESO. Al Pont igual que a Aspace, tot està adaptat, tot és
accessible i tot està preparat i pensat per a persones amb discapacitat o com
diuen ara diversitat funcional, personalment, m’ha agrada més la paraula
Discapacitat, total les dues volen dir el mateix, no? A l’escola d’adults Gran
sol, on he anat, res estava condicionat per a mi, no està ben adaptada, alguns
dels professors mai havien treballat amb una persona d’aquestes
característiques, etc. Per sort, les
coses canvien i tot avança ràpid, una de les coses del nostre entorn, que penso
que més ha avançat i ha innovat, ha sigut la tecnologia. Gràcies a ella, jo puc comunicar-me,
treballar, estudiar i des de que tinc Internet, encara millor, ja que puc
resoldre qualsevol dubte, reforçar i practicar coses sobre les matèries de
classe... Amb l’ordinador,
puc fer quasi tot; des de expressar-me fins a fer un treball de recerca.
Algunes persones pensen o diuen que tinc molta sort de fer la feina amb
l’ordinador, el que no saben o no se’n adonen que sense aquesta eina o màquina,
no ho podria fer, no podria entregar els deures, ni fer els exàmens... Gràcies
a aquesta petita o gran eina, depèn de com es miri, he pogut fer el que feien
els altres, en més o menys temps, això no importa. El que importa és que ho he
fet. Un altre avenç tecnològic molt important per a mi, ha sigut la cadira de
rodes elèctrica. Amb ella puc anar gairebé a tot arreu i això em permet ser més independent. Per
acabar, dir que sóc molt feliç d’haver fet aquest pas a la meva vida i estic
molt agraïda als meus pares, pel seu suport i estar sempre el meu costat,
perquè a part d’acompanyar-me cada dia a l’escola per instal·lar-me el
portàtil, ells sempre m’han ensenyat que he lluitar i esforçar-me per allò que
vull aconseguir. Dir també que aquesta felicitat és doble, ja que puc dir
orgullosa que ja tinc el títol de graduat en educació secundària!
Jessica Bao Perez
6-6-12
En Miquel m'ha explicat avui que tenies un blog de poesia i altres coses, i ens posat a buscar-lo a Sant Google. Et felicito perquè és una idea genial i perquè m'agrada saber com et van les coses, saber què penses, llegir els teus poemes...No deixis d'escriure Jessi, que ho fas molt bé. Un petonàs
ResponderEliminarMoltes gràcies Carme! Me'n alegro que t'hagi agradat el blog i els escrits. Un petó.
Eliminar